Ellery no aguanta més. No hi ha marxa enrere, ja està decidit, va a suïcidar-se. Ho té tot preparat: comiat, funeral, arma, dia i hora. Però quan arriba el moment de prémer el gallet, alguna cosa falla. Clic. No està morta. La vida li ha donat una segona oportunitat, però ella se sent com si estigués morta. D’aquí a un mes tornarà a intentar-ho.
Així comença una eterna compte enrere fins aquell desitjat moment. No obstant això, tot es torna molt més difícil que abans. És complicat mirar la gent que no tornaria a veure, tornar a la monòtona vida de la qual volia escapar… i sobretot continuar ofegant-se en la culpa d’continuar viva després de l’accident on la seva germana petita Tate va morir. Però alguna cosa trastoca tot: el seu company d’institut Colter descobreix la seva fallit intent de suïcidi i el secret d’Ellery ara penja d’un fil. Temorosa el perill que això implica, no podrà evitar acostar-se a ell per assegurar-se que res surti a la llum. El que no espera és descobrir un estrany vincle amb aquell noi, qui la portarà a plantejar-totes les circumstàncies que l’haurien portat a l’suïcidi.
Erica M. Chapman escriu aquest llibre des del més profund del seu cor amb un clar objectiu: intentar comprendre què va portar al seu pare a suïcidar-se quan ella no era més que una adolescent. Aquest propòsit marca la història de principi a fi a l’plantejar un nucli argumental basat en els dubtes, raons i incidents que provoquen l’intent de suïcidi d’Ellery. Al seu voltant desfilen diferents trames, de vegades esbossades amb massa simplicitat, protagonitzades per personatges tipus ja vistos en altres novel·les juvenils amb anterioritat. Aquest defecte destaca encara més la profunditat de personatges com Ellery o Colter, les dues veus principals de el llibre. Al costat d’ells vivim la tensió que porten amb si els malsons de l’passat, el desig de aferrar-se a una vida ja trencada o la desesperació de perdre a les persones que més estimem sense poder evitar-ho.
La mente del lector. 